
De la misma manera que una generación literaria se agrupa y se define en torno a una fecha significativa, un grupo de profesionales nos constituimos en Asociación con el interés puesto en la defensa de los valores constitucional y en el marco de convivencia actual que aquel texto nos dio, y lo hacemos sin dogmatismos ni apriorismos de ningún tipo, evocando de manera simbólica una fecha, el año 1989, porque fue el año de la caída del muro de Berlín con todo lo que aquello significó para la Historia. Creemos que esta fecha puede ser, por diferentes motivos, una fecha significativa que agrupe los destinos de esta Asociación que de este modo constituimos como “FORO 1989”.
Desde ese mismo origen temporal, espacial y por decirlo de alguna manera gráfica, compartiendo las mismas inquietudes sociales, culturales o políticas, surgió la necesidad de crear este Foro, donde se da cabida, no sólo a un grupo de jóvenes profesionales que desde cada individualidad presentan rasgos homogéneos sino a todos aquellos sectores que interesados en la realidad de Cataluña, ven en la normalidad política e institucional la mejor manera de mantener la convivencia social y por extensión la necesaria tolerancia que siempre ha caracterizado a nuestra sociedad.
Hay momentos en que la Historia se acelera de manera muchas veces incomprensible, o quizá solamente comprensible para el buen observador atento a los indicios que todo cambio necesariamente genera en los momentos anteriores al mismo. Sin duda alguna, y como mencionábamos antes uno de esos momentos de vértigo fue la caída del muro de Berlín que representó el anhelo y esfuerzo colectivo de millones de personas por buscar la libertad perdida además de la búsqueda de un nivel de vida similar al que ya disfrutaban otros países europeos y que les había sido privado por la intolerancia dogmática de los regímenes comunistas.
Por otro lado, y esto lo comenzamos a saber ahora, ese hecho permitió la posibilidad de llevar a cabo de manera completa la integración de lo que denominamos Europa cuya esencia debe ser comprendida en toda su extensión sin desechar ninguno de los movimientos e ideologías que ayudaron en su génesis. En este aspecto, también el Foro siente como referente propio los valores humanísticos que desde el cristianismo contribuyeron decisivamante a su fundación. Ello, como es lógico, no significa confesionalidad ni adscripción del Foro a ningún movimiento lo que de hecho conculcaría su principal valor, la independencia.
Es, por tanto, 1989 una fecha con un contenido claramente positivo que nos habla del pasado pero que representa una lucha, la conquista de la libertad, intemporal, que no se agota en un determinado lugar o momento histórico. Fue en definitiva un gran hito donde se conjugaron la libertad y compromiso del individuo con la búsqueda de un interés general positivo para la nación, valores todos ellos sobre los que se asienta este proyecto.
En otro ámbito, aquel hecho nos ha traído un replanteamiento general de los postulados de los denominados partidos de izquierda, mal llamados progresistas, sumidos, por otra parte, en una confusión cuyas manifestaciones externas más evidentes, y también más anecdóticas son la aparición por un lado de la llamada “tercera vía”, o la profusión de libros cuyo contenido es pensar y repensar cuál es el futuro de esa izquierda desorientada, sin que hasta ahora los resultados puedan calificarse como provechosos. Es en este ámbito donde deben ubicarse también los llamados “movimientos anti-globalización”, movimientos que bajo supuestas nuevas banderas mantienen discursos antiguos y fracasados, llegando incluso, todo sea dicho de manera minoritaria, a la violencia como forma de actuación.
Los fenómenos del nacionalismo, en sus diversas variantes, herederos de caducos movimientos románticos del XIX, han demostrado que además de ser un factor de inestabilidad son un freno en el desarrollo de los pueblos siendo así que un fuerte sentimiento nacionalista esta reñido con un adecuado desarrollo social y político en tanto que aquel, invariablemente, supone la descalificación y la necesidad, diría que casi obsesiva, de enfrentarse a un elemento exterior.
Hoy, en los albores del siglo XXI, y respecto a nuestro país, nuestro Foro trata de superar esa dictadura de las palabras en la que parece haberse constituido el binomio Cataluña - España, en el sentido de ser realidades contrapuestas. Negamos de manera taxativa ese matiz creyendo firmemente en la defensa de los derechos individuales frente a los abusos que pueden venir de poderes externos a la persona, ya sean privados o públicos y en la existencia de un marco de tolerancia, de diálogo, de respeto escrupuloso a la pluralidad y al marco constitucional dado.
Si un científico podría decir que el peor virus es aquel del que se desconoce su existencia, en la sociedad, lo peor son aquellas actitudes, inducidas, que no se manifiestan externamente si no que se van labrando día a día, y que pretenden un pensamiento único bajo la falsa apariencia de la diversidad. Por desgracia, en Cataluña, estamos viviendo un momento donde dichas actitudes proliferan. Foro 1989 pretende oxigenar, mediante su aportación original, ese panorama, reconociendo y a su vez justificándose por la existencia de una sociedad catalana civil y plural.
También defenderemos las nuevas tecnologías como una manera fundamental de conseguir que los ciudadanos accedan en plena igualdad a la información que se genera, contribuyendo de esta manera a la igualdad de oportunidades de todos, estos son algunos de los principios que inspiran esta Asociación.
Este Foro no es una plataforma política, ni el sustituto a partido político alguno, siendo su independencia la mayor garantía para que el debate que se intenta proponer sea libre y enriquecedor.
En cuanto a su forma de actuar, se pretende que las reuniones periódicas giren entorno a una cena informal en la que se invitará a personajes representativos de ámbitos sociales dispares, ya sea el político, el económico, el cultural, el científico o religioso, siendo el coloquio posterior a la cena el verdadero núcleo del acto. Como todas las ideas, esta forma de vertebrar el foro no es inmutable y por lo tanto está sujeta a la variación que la propia dinámica de los temas pueda sugerir, y si los asistentes al Foro así lo creen oportuno.
Barcelona, mayo 2008.
De la mateixa manera que una generació literària s’agrupa i es defineix entorn a una data significativa, un grup de professionals ens constituïm en Associació amb l’interès posat en la defensa dels valors constitucionals i en el marc de convivència actual que aquell text ens va donar, i ho fem sense dogmatismes i apriorismes de cap tipus, evocant de manera simbòlica una data, l’any 1989, perquè va ser l’any de la caiguda del mur de Berlín amb tot allò que va significar per a la història. Creiem que aquesta data pot ser, per diferents motius, una data significativa que agrupi els destins d’aquesta Associació que d’aquesta manera constituïm com “FORO 1989”.
Des d’aquest mateix origen temporal, espaial i per dir-ho d’alguna manera gràfica, compartint les mateixes inquietuds socials, culturals o polítiques, va sorgir la necessitat de crear aquest Fòrum, on es dóna cabuda, no només a un grup de joves professionals que des de cada individualitat presenten trets homogenis sinó a tots aquells sectors que interessats en la realitat de Catalunya, veuen en la normalitat política i institucional la millor manera de mantenir la convivència social i per extensió la necessària tolerància que sempre ha caracteritzat a la nostra societat.
Hi ha moments en què la Història s’accelera de manera moltes vegades incomprensible, o potser només comprensible per al bon observador atent als indicis que tot canvi necessàriament genera en els moments anteriors al mateix. Sense cap dubte, i com mencionàvem abans d’un d’aquells moments de vertigen va ser la caiguda del mur de Berlín que va representar l’anhel i esforç col·lectiu de milions de persones per buscar la llibertat perduda, a més de la cerca d’un nivell de vida similar al que ja gaudien altres països europeus i que els havia estat privat per la intolerància dogmàtica dels règims comunistes.
D’altra banda, i això ho comencem a saber ara, aquest fet va permetre la possibilitat de portar a terme de manera completa la integració del que denominem Europa, l’essència de la qual ha de ser compresa en tota la seva extensió sense rebutjar cap dels moviments i ideologies que van ajudar en la seva gènesi. En aquest aspecte, també el Foro sent com referent propi els valors humanístics que des del cristianisme van contribuir decisivament a la seva fundació. Allò, com és lògic, no significa confessionalitat ni adscripció del Foro a cap moviment el que de fet conculcaria el seu principal valor, la independència.
És, per tant, 1989 una data amb un contingut clarament positiu que ens parla del passat però que representa una lluita, la conquesta de la llibertat, intemporal, que no s’esgota en un determinat lloc o moment històric. Va ser, en definitiva, una gran fita on es van conjugar la llibertat i el compromís de l’individu amb la recerca d’un interès general positiu per a la nació, valors tots ells sobre els que s’assenta aquest projecte.
En un altre àmbit, aquell fet ens ha portat a un replantejament general dels postulats dels anomenats partits d’esquerra, mal denominats progressistes, sumits, d’altra part, en una confusió, que es manifesta, d’una banda, amb l’aparició de l’anomenada “tercera via”, o de l’altra, amb la profusió de llibres, el contingut dels quals és pensar i repensar quin és el futur de l’esquerra desorientada, sense que fins ara els resultats puguin ser qualificats de profitosos. És en aquest àmbit on han d’ubicar-se també els anomenats “moviments anti-globalització”, moviments que sota suposades noves banderes mantenen discursos antics i fracassats, arribant fins i tot, encara que sigui de manera minoritària, a la violència com a forma d’actuació.
Els fenòmens del nacionalisme, en les seves diverses variants, hereus de moviments caducs romàntics del XIX, han demostrat que a més de ser un factor d’inestabilitat són un fre en el desenvolupament dels pobles, sent així que un fort sentiment nacionalista està renyit amb un adequat desenvolupament social i polític en tant que aquell, invariablement, suposa la desqualificació i la necessitat, diríem quasi obsessiva, d’enfrontar-se a un element exterior.
Avui, en els albors del segle XXI, i respecte al nostre país, el nostre Fòrum tracta de superar aquella dictadura de les paraules en la que sembla haver-se constituït el binomi Catalunya – Espanya, en el sentit de ser realitats contraposades. Neguem de manera taxativa aquest matís creient firmament en la defensa dels drets individuals envers als abusos que poder venir de poders externs a la persona, ja siguin privats o públics, i en l’existència d’un marc de tolerància, de diàleg, de respecte escrupulós a la pluralitat i al marc institucional donat.
Si un científic podria afirmar que el pitjor virus és aquell del que es desconeix la seva existència, en la societat, el pitjor són aquelles actituds, induïdes, que no es manifesten externament si no que es van llaurant dia a dia, i que pretenen un pensament únic sota la falsa aparença de la diversitat. Per desgràcia, a Catalunya, estem vivint un moment on aquestes actituds proliferen. El “Foro 1989” pretén oxigenar, mitjançant la seva aportació original, aquest panorama, reconeixent i alhora justificant-se per l’existència d’una societat catalana civil i plural.
També defensem les noves tecnologies com una manera fonamental d’aconseguir que els ciutadans accedeixin en plena igualtat a la informació que es genera contribuint d’aquesta manera a la igualtat d’oportunitats de tots, aquests són alguns dels principis que inspiren aquesta Associació.
Aquest fòrum no és una plataforma política, ni el substitut de cap partit polític, sent la seva independència la major garantia per a que el debat que s’intenti proposar sigui lliure i enriquidor.
Quant a la seva forma d’actuar, es pretén que les reunions periòdiques girin entorn a un sopar informal en el que es convidarà a personatges representatius d’àmbits socials dispars, ja sigui el polític, l’econòmic, el cultural, el científic o el religiós, sent el col·loqui posterior al sopar el vertader nucli de l’acte. Com totes les idees, aquesta forma de vertebrar el fòrum no és immutable i per tant, està subjecte a la variació que la pròpia dinàmica dels temes que pugui suggerir, i si els assistents al Fòrum així ho creuen oportú.
Barcelona, maig 2008.